Fou el tercer president del F C Barcelona des del 5 se setembre de 1902 al 17 de setembre de 1903 nomenat per l’assemblea de socis. De nacionalitat alemanya, no havia estat fundador del club, ni tampoc jugà mai. Li tocà viure una època de conflictes amb organismes esportius com els que van patir altres clubs. Impulsà la Copa Barcelona després de retirar l’equip del Barcelona de la Copa Macaya.
En el curs de la seva presidència, sempre es trobà amb molts inconvenients que provenien de les discussions entre els membres que dirigien clubs i associacions. Plegà avorrit del tot.
TÍTOLS ACONSEGUITS sota el seu mandat: Copa de Barcelona:
Campió 1902-1903.
Resum final
En el curs del mandat d’en Paül Haas s’enverinà la discussió sobre el club degà del futbol català. En el mes d’octubre de 1901 Lluís d’Ossó a les pàgines de Los Deportes afirmava que el Barça havia estat fundat el 29 de novembre de 1899, i que el Club Català s’havia constituït el 17 de desembre. Aquesta definició prou clara fou acceptada per tothom fins el mes de juny de 1903, quan un article escrit per J. Escardó a Los Deportes tornà a encetar la discussió sobre quin era el
primer equip de Barcelona. Els comentaris foren enferrissats i tothom hi digué la seva fins que en Joan Gamper escrigué que un Club existia des del moment que es registrava com entitat davant de l’Administració Pública. Aquesta última definició de Joan Gamper fou determinant i decisiva.
En aquesta directiva presidida per Haas, destacava la figura del tresorer, en Miquel Valdés, un home gamperià i de gran personalitat. Fins i tot les reunions que es celebraven del Club es feien al seu negoci de la Rambla, un estanc, i guardava les pilotes allà, a la seva caixa forta.
En Miquel Valdés era un home atlètic i un gran esportista. Practicava el rem, el futbol i era un bon gimnasta. Com a jugador destacava per ser un gran recuperador de pilotes, i quan les perdia reprenia la conquesta de la possessió encara que hagués de lluitar fins a l’extenuació.
La Societat Gimnàstica Espanyola organitzà un torneig de futbol al Parc de la Ciutadella l’any 1902, i el F C Barcelona decidí no participarhi, però en Miquel Valdés no hi estigué conforme, de manera que deixà el Club per traslladar-se a l’U E d’Horta, on hi romangué molt poc temps fins que tornà definitivament al Barcelona.
El poc temps que estigué a l’Horta, hi romangué per la quantitat d’un duro de plata, el vermut i una samarreta per partit.
Cronología
1902. Aquest any es crearen el 2n i 3er. equips de Barça, encara que aquest últim era l’infantil. // El 5 de setembre accedí a la presidència Paul Haas. // El mes de novembre es creà la constitució de Clubs, precursora de l’actual Federació
Catalana de Futbol, constituïda pels equips de Barcelona, Hispània, Català, Universitari, Irish, Catalònia, Ibèria, Salut, Rowling i Catalunya.
1903. Es jugà la copa Macaya, i tot i que el Barça guanyà la final davant l’Hispània per 2 a 0, el partit fou anul·lat. La final s’havia de repetir, però el Barcelona s’hi negà i desaparegué la copa. El Barça creà la copa Barcelona on s’inscrigueren tots els equips, i es pot considerar que fou un Campionat de Catalunya. // Per primer cop aparegué al primer equip un jugador de 19 anys ha estat proclamat com el primer jugador de la pedrera de la història. Es tractava de l’alacantí Quirante.
En el curs de la seva presidència, sempre es trobà amb molts inconvenients que provenien de les discussions entre els membres que dirigien clubs i associacions. Plegà avorrit del tot.
TÍTOLS ACONSEGUITS sota el seu mandat: Copa de Barcelona:
Campió 1902-1903.
Resum final
En el curs del mandat d’en Paül Haas s’enverinà la discussió sobre el club degà del futbol català. En el mes d’octubre de 1901 Lluís d’Ossó a les pàgines de Los Deportes afirmava que el Barça havia estat fundat el 29 de novembre de 1899, i que el Club Català s’havia constituït el 17 de desembre. Aquesta definició prou clara fou acceptada per tothom fins el mes de juny de 1903, quan un article escrit per J. Escardó a Los Deportes tornà a encetar la discussió sobre quin era el
primer equip de Barcelona. Els comentaris foren enferrissats i tothom hi digué la seva fins que en Joan Gamper escrigué que un Club existia des del moment que es registrava com entitat davant de l’Administració Pública. Aquesta última definició de Joan Gamper fou determinant i decisiva.
En aquesta directiva presidida per Haas, destacava la figura del tresorer, en Miquel Valdés, un home gamperià i de gran personalitat. Fins i tot les reunions que es celebraven del Club es feien al seu negoci de la Rambla, un estanc, i guardava les pilotes allà, a la seva caixa forta.
En Miquel Valdés era un home atlètic i un gran esportista. Practicava el rem, el futbol i era un bon gimnasta. Com a jugador destacava per ser un gran recuperador de pilotes, i quan les perdia reprenia la conquesta de la possessió encara que hagués de lluitar fins a l’extenuació.
La Societat Gimnàstica Espanyola organitzà un torneig de futbol al Parc de la Ciutadella l’any 1902, i el F C Barcelona decidí no participarhi, però en Miquel Valdés no hi estigué conforme, de manera que deixà el Club per traslladar-se a l’U E d’Horta, on hi romangué molt poc temps fins que tornà definitivament al Barcelona.
El poc temps que estigué a l’Horta, hi romangué per la quantitat d’un duro de plata, el vermut i una samarreta per partit.
Cronología
1902. Aquest any es crearen el 2n i 3er. equips de Barça, encara que aquest últim era l’infantil. // El 5 de setembre accedí a la presidència Paul Haas. // El mes de novembre es creà la constitució de Clubs, precursora de l’actual Federació
Catalana de Futbol, constituïda pels equips de Barcelona, Hispània, Català, Universitari, Irish, Catalònia, Ibèria, Salut, Rowling i Catalunya.
1903. Es jugà la copa Macaya, i tot i que el Barça guanyà la final davant l’Hispània per 2 a 0, el partit fou anul·lat. La final s’havia de repetir, però el Barcelona s’hi negà i desaparegué la copa. El Barça creà la copa Barcelona on s’inscrigueren tots els equips, i es pot considerar que fou un Campionat de Catalunya. // Per primer cop aparegué al primer equip un jugador de 19 anys ha estat proclamat com el primer jugador de la pedrera de la història. Es tractava de l’alacantí Quirante.
