jueves, 29 de mayo de 2008

LAPORTA i ESTRUCH, Joan


Quaranta-vuitè president del F C Barcelona, fou escollit per
elecció universal dels socis i sòcies del Club per votació entre
sis precandidats. Prengueren possessió dels seus càrrecs ell i
la seva nova Junta Directiva el dia 22 de juny de 2003.

TRAYTER i GARCÍA, Joan

Fou el quaranta-setè president del F C Barcelona. A causa de la dimissió del senyor Reyna, i per ésser el president de la Comissió Econòmica, adquirí el dret estatutari de presidir la Junta Gestora del Club, i per tant, de ser president en funcions fins el moment de la nova elecció. Romangué al càrrec pel curs de quaranta set dies. Mantingué el mateix entrenador –Antic- que havia substituït a Van Gaal a la direcció tècnica del primer equip, i aconseguí classificar-se per disputar la Copa de l’UEFA, com a resultat mínim satisfactori. Igual que les altres temporades 2000-2001 i 2001-2002, aquesta 2002-2003 no aconseguí cap títol, ni donà cap satisfacció a l’afecció.
Llegir més

TRAYTER i GARCÍA, Joan

Fou el quaranta-setè president del F C Barcelona. A causa de la dimissió del senyor Reyna, i per ésser el president de la Comissió Econòmica, adquirí el dret estatutari de presidir la Junta Gestora del Club, i per tant, de ser president en funcions fins el moment de la nova elecció. Romangué al càrrec pel curs de quaranta set dies. Mantingué el mateix entrenador –Antic- que havia substituït a Van Gaal a la direcció tècnica del primer equip, i aconseguí classificar-se per disputar la Copa de l’UEFA, com a resultat mínim satisfactori. Igual que les altres temporades 2000-2001 i 2001-2002, aquesta 2002-2003 no aconseguí cap títol, ni donà cap satisfacció a l’afecció.
Llegir més

REYNA i MARTÍNEZ, Enric


Fou el quaranta-sisè president del F C Barcelona, i se l’anomenà okupa per haver accedit al càrrec sense cap més aval que ésser amic personal del dimitit president Joan Gaspart, i segons paraules d’ell mateix a l’última Assemblea que presidí, per ésser el mes babau dels que quedaven a la Junta. El senyor Renya no usà aquest adjectiu, ja que el castellanitzà pel de tonto.

La Lliga Nacional 2002-2003, començà sota la presidència de Joan Gaspart, de la mateixa manera com havia acabat l’anterior, és a dir, resultats dolents amb un entrenador, Louis van Gaal, fitxat in extremis, que no tenia la confiança del barcelonisme, per molt que des de tots els mitjans de comunicació, es vengué la idea que manifestava que l’holandès era molt diferent al que s’havia conegut a l’etapa anterior. És veritat que moderà el seu caràcter dolent, però tot això quedà minimitzat per les ensopegades de l’equip que començaren amb l’eliminació de la Copa del Rei davant el Novelda. Llegir més

GASPART i SOLBES, Joan

Fou el quaranta-cinquè president del F C Barcelona des del 24 de
juliol de 2000 fins el 12 de febrer del 2003. A les eleccions presidencials
tingué com a contrincant en Lluís Bassat, i les guanyà
per 25.181 vots a 19.791, després de la retirada de cinc pre-candidats,
entre ells en Joan Castells, en Jaume Llauradó i en Gabriel Masfurroll.

Llegir més

NÚÑEZ i CLEMENTE, Josep Lluís


Fou el quaranta-quatrè president del F C Barcelona des de l’1 de juliol de 1978 fins el 24 de juliol del 2000. Derrotà a les eleccions de 1978 a Ferran Ariño i Nicolau Casaus per 10.352 vots
a 9.572 i 6.202 respectivament, a les de 1989 derrotà a Sixte Cambra per 25.441 vots a 17.609, i a les de 1997 a Àngel Fernández per 24.025 vots a 5.209. Totes elles foren per sufragi universal. En els comicis dels anys 1981, 1985 i 1993 no tingué adversaris.

CARRASCO i AZEMAR, Raimon


Fou el quaranta-tresè president del F C Barcelona des del 18 de desembre de 1977 a l’ 1 de juliol de 1978. Com a vicepresident, ocupà de forma provisional la presidència en cessar l’ Agustí Montal.
En Raimon Carrasco i Azemar fou un destacat economista, fill del patriota català Manuel Carrasco i Formiguera, que fou fundador d´UDC i acabà sent afusellat pels franquistes. Com a president del club continuà amb la política del seu antecessor Montal, i tingué el plaer d’aconseguir durant el seu mandat el triomf a la Copa del Rei, que fou un bon esdeveniment després de tres anys sense haver aconseguit cap títol.