A la sala-teatre del bar Esquerra, situada al carrer d’Aribau, es celebrà la Junta General del Club, que fou essencialment atribolada. Hi havia dos bàndols ben definits, per una banda els que anaven a favor de la situació creada pel Reial Madrid al Campionat d’Espanya d’aquell any de retirar-se de la Competició, i d’altra banda els que atacaven a alguns jugadors dient que donava l’impressió que la seva conducta era sospitosa.
Malgrat tot, la junta directiva no s’avingué, després de quatre hores d’intenses discussions, a parlar-ne més d’aquell assumpte i presentà la dimissió en ple. Pensaven que havien fracassat.
L’Assemblea en peu els hi tributà una grandiosa ovació i alguns dels parlaments no acceptaren de cap de les maneres que la seva tasca havia estat un fracàs, més aviat a l’inrevés i per tant feren constar en acta que per unanimitat havia estat un treball de colossos davant dels inconvenients que els posaven constantment des de Madrid. L’aplaudiment durà molts minuts, amb tots els presents dempeus.
Malgrat tot, la junta directiva no s’avingué, després de quatre hores d’intenses discussions, a parlar-ne més d’aquell assumpte i presentà la dimissió en ple. Pensaven que havien fracassat.
L’Assemblea en peu els hi tributà una grandiosa ovació i alguns dels parlaments no acceptaren de cap de les maneres que la seva tasca havia estat un fracàs, més aviat a l’inrevés i per tant feren constar en acta que per unanimitat havia estat un treball de colossos davant dels inconvenients que els posaven constantment des de Madrid. L’aplaudiment durà molts minuts, amb tots els presents dempeus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario