Fou el cinquè president del F C Barcelona des del 6 d’octubre de 1905 fins el 6 d’octubre de 1906. Fou nomenat per l’assemblea de socis convocada arrel del desmillorament esportiu que no sols mantenia el F C Barcelona sinó tots els altres clubs de Catalunya.
En Josep Soler portà les regnes del club dins d’un marc de mediocritat i amb dos rivals de certa categoria com eren l’Internacional i l’X, que havien passat a primera línia del futbol català per la desaparició momentània de l’Espanyol. Fou una etapa molt gris del F C Barcelona que tingué com a punt culminant el 10 a 1 encaixat al camp de l’Athletic de Bilbao en un partit amistós. Aquest viatge a Bilbao fou un desastre en tots els sentits, es perdé sense dignitat, i com a conseqüència es donaren de baixa 35 socis dels 198 que fins aleshores tenia l’entitat.
En Josep Soler portà les regnes del club dins d’un marc de mediocritat i amb dos rivals de certa categoria com eren l’Internacional i l’X, que havien passat a primera línia del futbol català per la desaparició momentània de l’Espanyol. Fou una etapa molt gris del F C Barcelona que tingué com a punt culminant el 10 a 1 encaixat al camp de l’Athletic de Bilbao en un partit amistós. Aquest viatge a Bilbao fou un desastre en tots els sentits, es perdé sense dignitat, i com a conseqüència es donaren de baixa 35 socis dels 198 que fins aleshores tenia l’entitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario